Ahir va estar un dia amb molta càrrega emotiva per a l'alumnat de 2n CFGS, ja que amb la nostra pujada al pic Pedraforca (videoresum), tanquem una de les etapes més dures però més enriquidores del mòdul MP12 Projecte.
D'on va sortir aquesta idea?
Després d'iniciar-se al món de l'elaboració dels projectes, amb el contingut teòric pertinent, i fer petites pràctiques de projectes personals, vàrem decidir anar un pas més enllà, fent un projecte d'intervenció comunitària amb el que poguéssim recaptar fons per a la lluita contra el càncer de mama.
Per aquest motiu es va parlar amb el moviment "Cimas por la vida" que ens va explicar una mica la seva situació i com després d'haver-hi patit un càncer de pit, va pujar el "Toubcal", la muntanya més alta del nord d'Àfrica.
Per aquest motiu nosaltres vàrem decidir culminar aquest projecte aquí, al pic de Pedraforca.
Quina ruta es va fer?
En un primer moment volíem pujar al cim, i és per aquest motiu que vàrem organitzar diverses sortides per tal de preparar-nos físicament, però com que encara hi havia neu, vàrem buscar una ruta alternativa "Pedraforca 360º". Escanejant el següent QR la podràs veure.
Quines dificultats i avantatges ens vàrem trobar?
Tot i que el temps ens va respectar la sortida, la primera dificultat que descobrírem va ser la de què el terra estava molt mullat i passàvem per senders que relliscaven molt.
Una altra dificultat va ser la preparació mental i física, hi havia moments de resistència per als quals si no surts molts cops a la muntanya et poden passar factura, com per exemple, poder motivar-te durant tot el trajecte quan la distància i el cansament físic és evident.
Seguidament, ja quasi a l'acabar, ens va tocar passar per un lloc que estava molt ple de fang i "caques" de vaca, però per si no fos això suficient, quan intentarem creuar a la carreta ens vàrem adonar de què hi havia un grapat de vaques i toros mirant-nos, així que ens va tocar recalcular la ruta i evitar aquests amics que no pareixien estar molt d'acord amb la nostra presència allí.
Finalment, tot i aquestes qüestions, ens queda aquesta sensació de superació personal i de grup. Les rialles durant la caminada, les anècdotes viscudes, respirar aire pur, escoltar la natura, i tot el paisatge i tranquil·litat que es podia respirar allà.
